Què és l’esòfag de Barrett?
L’Esòfag de Barrett es produeix quan el revestiment esofàgic que és a prop de la zona on s’uneixen l’esòfag i l’estómac, es modifica.
És una patologia que afecta la mucosa de l’esòfag , a causa del reflux incontrolat dels àcids de l’estómac que rep, substituint les cèl·lules escamoses normals de l’esòfag per cèl·lules epitelials anormals , cosa que representa un risc que pot evolucionar a displàsia.
L’esòfag de Barrett és un dels factors de risc relacionats directament amb l’adenocarcinoma d’esòfag. El risc de càncer d’esòfag està clarament relacionat amb el grau de displàsia.
Què és la displàsia?
La displàsia és un epiteli anormal en què les cèl·lules es troben desorganitzades, que té un risc important d’evolucionar a càncer d’esòfag si no es tracta adequadament.
Encara que a la majoria dels pacients amb Esòfag de Barrett no ha d’aparèixer càncer, en alguns es pot produir aquesta modificació precancerosa del teixit.
La displàsia només es pot diagnosticar examinant mostres de teixit extrets per biòpsia. Aquestes mostres de teixit es categoritzen com d’alt grau, baix grau o indefinit per a displàsia.
A la displàsia d’alt grau hi ha modificacions anormals en moltes cèl·lules amb un perfil de creixement anormal. La displàsia de baix grau indica que es troben algunes modificacions anormals a la mostra de teixit però que no inclouen la majoria de les cèl·lules i el perfil de creixement cel·lular encara és normal. “Indefinit per a displàsia” significa que no es pot verificar si les modificacions del teixit són causades o no per una displàsia. Algunes alteracions com la inflamació del revestiment esofàgic poden fer que les cèl·lules semblin ser displàsiques quan és possible que no ho siguin.
Si es confirma la displàsia, l’especialista determinarà l’opció de tractament més recomanable segons l’avenç que presenti i l’estat de salut general del pacient.
Causes de l’Esòfag de Barrett
Una de les causes principals de l’aparició de l’esòfag de Barrett és la inflamació crònica produïda per la malaltia per reflux gastroesofàgic (ERGE).
La malaltia per reflux gastroesofàgic afecta fins al 20% de la població i es presenta quan hi ha reflux del contingut gàstric cap a l’esòfag, causant símptomes molestos en el pacient.
És important tenir en compte els símptomes de l’ERGE sent el més destacat l’ acidesa o cremor restroesternal , encara que en ocasions alguns pacients refereixen símptomes atípics com singlot, nàusees, dolor toràcic, o fins i tot tos seca, laringitis, o irritació faríngia.
Incidència de l’Esòfag de Barrett
L’Esòfag de Barrett és més comú en pacients que hagin patit Malaltia del Reflux Gastroesofàgic (ERGE) durant molts anys i generalment es produeix més en homes que en dones.
Tot i que no tots els pacients que presenten acidesa poden patir d’Esòfag de Barrett, és recomanable fer una gastroscòpia als pacients que hagin tingut acidesa significativa o que hagin requerit l’ús de medicaments per controlar-la durant diversos anys.
Símptomes de l’Esòfag de Barrett
La importància en el diagnòstic i el tractament precoç d’aquesta malaltia rau en la seva potencial progressió cap a un adenocarcinoma esofàgic .
Els símptomes que presenten són:
- Acidesa estomacal freqüent i de llarga durada.
- Dificultat per empassar (disfàgia).
- Regurgitació sagnant (hematemesi).
- Dolor retroesternal, al punt en què l’estómac i l’esòfag s’uneixen.
- Pèrdua de pes per raó de la dificultat de menjar.
Diagnòstic: Com es diagnostica l’esòfag de Barrett?
El diagnòstic d’aquesta patologia es fa mitjançant una gastroscòpia i la detecció de modificacions al teixit esofàgic es pot confirmar amb una biòpsia.
L’especialista en Aparell Digestiu realitza un estudi de l’esòfag mitjançant una endoscòpia alta (gastroscòpia), per observar si hi ha prou modificacions en el teixit que indiquin que hi ha Esòfag de Barrett. Aquesta exploració inclou l’observació de l’esòfag, l’estómac i el duodè. En cas que l’especialista sospiti que hi ha Esòfag de Barrett, es prenen mostres de teixit (biòpsia) per fer un diagnòstic definitiu.
La Càpsula Endoscòpica és un altre procediment que pot diagnosticar l’Esòfag de Barrett, encara que en aquest examen, el metge no pot prendre mostra de teixits (biòpsia).
Ambdues tècniques permeten observar l’extrem de l’esòfag i determinar si s’ha modificat el revestiment normal de les parets, però es recomana principalment la pràctica de la gastroscòpia, ja que és la que permet fer biòpsies per confirmar el diagnòstic amb seguretat.
Tractament: Com es tracta l’esòfag de Barrett?
Ablació per Radiofreqüència
Hi ha diversos tractaments que poden eradicar el teixit que produeix l’Esòfag de Barrett. Actualment l’Ablació per Radiofreqüència es considera el tractament d’elecció en els casos d’Esòfag de Barrett associats a displàsia, atesa la seva eficàcia i seguretat.
Es tracta de l’aplicació d’energia de radiofreqüència mitjançant elèctrodes bipolars, causant l’escalfament ràpid del teixit tractat a una profunditat establerta i reproduïble. Aquest procediment es fa generalment de manera ambulatòria i requereix únicament sedació profunda. A més, la incidència de recidiva després del tractament amb Ablació Endoscòpica amb Radiofreqüència és molt inferior a altres tècniques d’ablació.
La implantació d’aquesta tècnica ha estat precedida per múltiples estudis que avalen els resultats esperançadors.
Un dels avantatges principals del tractament endoscòpic en els pacients que presenten un adenocarcinoma superficial és la baixa taxa de complicacions respecte al tractament que fins ara es considerava estàndard: l’ esofagectomia (extracció de la porció d’esòfag afecte mitjançant cirurgia).
Recomanacions sobre l’Esòfag de Barrett
Tot i que el risc que un pacient amb Esòfag de Barrett tingui càncer d’esòfag és força baix , és recomanable practicar exàmens endoscòpics periòdics .
