La Gastritis Col·làgena és una malaltia autoimmunitària poc freqüent (l’any 2015 només hi havia 60 casos publicats a la literatura) i de causa desconeguda, que es caracteritza per una inflamació de la mucosa gàstrica amb un dipòsit de col·lagen, superior als 10 μm de gruix, en la capa subepitelial de l’estómac.
Factors desencadenants i associacions
L’etiologia de la malaltia és desconeguda, però s’han descrit algunes causes que podrien actuar com a desencadenant del procés inflamatori, com la infecció gàstrica per Helicobacter pylori i alguns tractaments farmacològics com els IECAs (un tipus de tractament per a la hipertensió arterial), AINEs ( antiinflamatoris no esteroïdals com l’Ibuprofè, Naproxeno, etc), Estatines (tractaments hipolipemiants per al colesterol), alguns antidepressius (especialment la Venlafaxina) i alguns antipsicòtics.
Aquesta malaltia presenta una forta associació amb altres malalties autoimmunes a nivell digestiu com són l’esprú col·lagen i la colitis col·làgena que són malalties que, igual que la gastritis col·lagena, també es caracteritzen per l’acumulació de material col·lagen a la capa subepitelial de l’intestí prim i del còlon respectivament, per la qual cosa probablement comparteixin la mateixa via etiopatogènica.
Símptomes i diagnòstic
La gastritis col·làgena cursa amb clínica de nàusees, vòmits, epigastralgia, pèrdua de pes, diarrea i anèmia ferropènica.
Per al diagnòstic d’aquesta patologia és essencial realitzar una esòfagogastroduodenoscòpia, en què es pot observar a nivell gàstric una mucosa eritematosa, nodular i friable (com en la majoria de gastritis degudes a altres causes) que cal biopsiar, perquè el diagnòstic definitiu ens ho proporciona l’estudi anatomopatològic de les biòpsies de la mucosa gàstrica en què es pot observar una banda de col·lagen subepitelial de més de 10 μm de gruix associada a un infiltrat inflamatori limfoplasmocitari.
Tractament i estudi clínic
Per al seu tractament s’han indicat dietes hipoal·lergògenes, IBPs (inhibidors de la bomba de protons com l’omeprazol), suplements de ferro i corticoides, amb una resposta clínica dels pacients molt variable.
Atès que és una malaltia poc habitual no s’han pogut realitzar gaires estudis clínics però destaca un assaig clínic realitzat per Rok Seon Choung, et al., a la Clínica Maig de Rochester (Minnesota-USA) on van analitzar la resposta clínica d’un total de 28 pacients amb gastritis col·làgena a un tractament amb budesonida oral tòpica (Entocord 9 mg al dia).
Aquest fàrmac disposa d’un recobriment capsular dissenyat per resistir l’acció de l’àcid de l’estómac i alliberar-ne el contingut al còlon, però a la gastritis col·làgena interessa que el fàrmac s’alliberi a l’estómac, per la qual cosa es recomana obrir la càpsula i dissoldre’n contingut en una cullerada d’aigua, perquè el pacient la pugui prendre per via oral, s’absorbeixi a l’estómac i actuï al seu nivell perquè sigui eficaç.
A l’estudi clínic de Rok Seon Choung, et al. es va evidenciar una resposta molt bona al tractament mèdic, amb una millora clínica del 88% dels pacients, però en suspendre’l la majoria dels pacients van presentar una recidiva clínica, per la qual cosa s’ha de mantenir el tractament de forma crònica.
Dr. Marc Galindo Galindo
Especialista en Aparell Digestiu de Clínica ServiDigest
Col·legiat n. 53.504 del COMB
